Ja fa anys que la city s'està convertint en un dels punts de referència per la gent cool de diferents punts del món. Així com temps enrere era la capital altermundista, avui en dia, Barcelona s'ha convertit en el punt de referència pel modernillisme internacional.
[@more@]
La perplexitat que em causava en el seu moment aquest tipus de gent, s'ha acabat convertint en una mena de fàstic nauseabund. No puc més. I no per l'estètica: ulleres de pasta, bambes guais, pantalons elàstics amb cul cagat, cabell estudiadament despentinat, "El País" sota el braç, gadgets a punta pala… No, l'estètica, simplement, només és això, i cadascú es vesteix com vol, només faltaria. La cosa va una mica més enllà. Sobretot, el que em molesta, és l'actitud. El posat arrogant i prepotent que tenen molts d'aquests elements. El fet de creure's diferent, quan de fet, són putes fotocòpies que busquen, cada dia, com poden diferenciar-se més de la massa ignorant i grisa que anomenava abans. Doncs això ja no te sentit. Perquè el diferent, ara com ara, és l'ignorant gris com jo. O com tu. És una moda més i Barcelona n'és la capital, cosmopolita, super guai, super cool, modrníssima, innovadora de tendències i sobretot, no ens n'oblidem, de disseny.
Doncs això, que molt bé, cadascú és com és, però feu el favor de no voler ser qui no sou i sobre tot, no cal semblar interessant, intel·ligent i cultivat per ser-ho. Això no és tria, això et toca i si no és el cas, t'ho busques collons. 
Hereus dels bocaccians d’abans, els cools modernillos, certament, sempre intenten envair la ciutat. El que passa, afortunadament, és que s’automarginen en els seus espais privats, és clar. Ai, quanta llana que portem al clatell, senyor.
Deia Konfuci, que la mona, encara que es guarneixi amb seda…
Si, a mi també m’afarten aquestes fotocòpies que només són aparador. Després de tanta sofisticació formal, normalment, si grates no hi trobes res més. Per això són fotocòpies, amb les quals només t’hi pot netejar el cool.
Bé si no ho deia Konfuci, tan hi fa.
Aquest post m’ha captivat. Feia temps que no en llegia cap de tant interessant i contundent. És la puta veritat. Jo mateix em vaig comprar unes ulleres de pasta per assemblar-me a aquesta colla de cools i ara, uns mesos deprés, he vist que em queden fatal. Jo també vaig voler anar a la capital a estudiar perquè era cool, i també em compro bambes cool, i intento vestir coo i despentinar-me a la manera cool, estudiadament cool. Caram, m’acabo de sentir despullat. Sóc un puto modernillo! Merda, quina vergonya estic sentint. Tens tota la raó, nano. Chapeau!
Comparteixo les teves nausees. Jo fa temps que he començat una croada contra els modernitos. I comença a donar els seus fruits. Comencen com dius en el post, a estar esgotats.
‘Chao’ que dirien ells.